Nuri R. Marinel-lo
«Que no freno, que no freno!»
–Aaahhh!
«Ai mare que me la fotré!»
–Aaahhh!
«Pere, aquesta vegada és pitjor que el martiri que vas patir!»
–Aaahhh!
«El molt...! A qui se li acut llençar-me les claus?»
–Aaahhh!
–Animal! Però què fas? No t’havia dit que no les podies agafar? Ara hauré d’anar-les a buscar!
–Glups, ho sento!
–Mira que t’ho he dit!
–Però de debò que són les famoses claus?
«Tot va començar el dia que Ell em va venir a veure i em va comunicar que en poques hores arribaria l’ànima d’un adolescent que acabava de deixar el purgatori i que venia cap aquí dalt sense acabar d’aconseguir les referències adequades, però que, si jo li feia les preguntes d’examen per a aquests casos i les passava, aleshores podria entrar sense més.»
No hay comentarios:
Publicar un comentario