El mirall

Palmira Badell

- Vagi alerta siusplau! - deia la Rosa mentre els nois de l'empresa de mudances li feien el trasllat.

- Aquest mirall és molt important per a mi. Era de la meva àvia.

                                                                                           

   No havien passat dos minuts que des de l'altra punta de pis es va sentir un terrabastall que li va fer posar la pell de gallina.

   KATACRISSS! CRASSSS!

-  Ha estat el mirall? no m'ho diguin! -

-  Senyora, vol que li diguem o no? -

-  Sí, No, Sí -

-  Tranquila no ha estat el mirall -

-  Doncs què ha sigut aquest soroll de vidres? -

-  La cristalleria -

-  Què diu ara? era de la meva vesàvia -

-  Senyora vostè no té res seu - va dir el noi.

-  Escolti jove, tot el que tinc té un valor sentimental molt profond -

-  D'acord, però no s'han trencat totes les peces. Déu n'hi do del que s'ha salvat. Benbé dues copes i tres gots.

-  Només això? - va dir la Rosa.

-  Això no és res dona. Se'n va a IKEA i pot triar el que vulgui i més modern -

- Marxi de casa ara mateix. Quina poca sensibilitat. El denunciaré a l'empresa i faré que el despatxin.