Maleïdes interrupcions!

Belén Gari 
(Relat de la Nuri reconvertit en polifonía de narradors. Gràcies, Nuri!)

Hi ha dues entrades a la llibreria Norli: la principal, pel carrer Karl Johan i la lateral del carrer de la Universitat. Per aquesta segona entra una dona de mitjana edat que camina amb decisió cap els prestatges de novel·la negra. Els llibres presenten un ordre perfecte, exquisit. A aquella hora no hi ha gaire gent, tres o quatre persones. Ella va directa a un taulell on s'exposen les novetats. Mira uns segons els títols, n'agafa un. L'obre, llegeix breument i el tanca amb un somriure. Es dirigeix a la caixera més propera i el paga. No s'entretén més. Surt al carrer per la porta principal. Un cop a l'Avinguda Karl Johan busca un cafè amb taules a fora. Avui fa un dia esplèndid. Escull una taula una mica arraconada.

"Ho tenia tot pensat. Faria la motxilla i així que arribés mitja nit me la penjaria a l'esquena i lligaria l'enfilall de llençols" Quina hora és? Ah, les quatre, tinc temps, "llençols i mantes a la barana del balcó per tal de penjar-me i fugir lliscant façana avall. Només esperava que no es desfés cap dels nusos..." Vaja! Aquest llibre promet! "Per sort meva, el tros que em separava de terra no era gaire i amb un petit salt vaig poder arribar sense cap problema." Demano un cafè? Bé ja vindrà el cambrer. "Ho tenia tot pensat.." ai no! això ja ho he llegit, per on anava? Pel salt, a sí "A continuació em vaig alçar per arrimar-me a la paret" Ai caram! I ara qui és? Sí? No, gràcies. El butano, el butano! Amb els anys que fa, ja haurien de saber que no utilitzo butano! "Ningú no em podia veure. La paret i jo érem una. Per això el grumet de l'hotel que restava fumant a l'entrada principal no es va adonar de la meva presència." Un cafè amb llet, gracies. "Ningú.." ah, no... "Per això.." bla bla bla, aquí "I així que va tornar a dins, vaig escapolir-me a l'aparcament tot travessant el jardí que el separava de l'edifici..." Mecasun dena! Si? Hola mare. Nerviosa? No, no, tranquil·la. Només es que estava mirant de llegir i sembla que avui no serà possible. Què vols? Dissabte? Sí, d'acord, doncs, ja m'empescaré alguna cosa. Apa, fins dissabte. "...el separava de l'edifici. A continuació només em restava trobar un cotxe amb la porta del conductor oblidadament oberta. Bingo!" Un regal pel pare, no sé que vol, ja té de tot "Un Bentley MKVI. Una mica ostentós, però si no hi ha res més... Per sort a aquests cotxes no costa gaire de fer-los un pont per arrencar-los..." l'ambulància? bombers? La mare que els va....!

Amb un cafè amb llet aquesta s'hi queda tres o quatre hores. No ha passat de la primera pàgina, clar com que no para de contestar el mòbil. M'està ocupant precisament la taula reservada per la senyora Jansen, ella sempre vol aquella. No li he dit res perquè com em demanava un cafè he pensat que s'hi estaria poc. I si li porto el compte? Entendrà la indirecta? Ah, no , no cal.  Agafa el bolso. Quin soroll aquesta ambulància!