La Rambla

Belén Garí

Havia quedat amb el Jordi, el seu fill, a les 5h al Zurich. Era encara d'hora per la cita. Trobà un banc davant una parada de Bicing des d'on podia contemplar el carrer dels turistes. "La Rambla o Les Rambles?" va pensar mentre treia un sudoku i un boli. Pocs metres vertebren la vida turística de Barcelona. Com pot ser una ciutat tan gran amb una columna vertebral tan petita? Des d'una Plaça Catalunya mal urbanitzada, on mai tens la sensació de ser a una plaça, fins a aquell dit de Colom que assenyala Amèrica, la longitud del qual és una llegenda urbana. I als costats dos grans caos de carrers antics, la roba estesa, els immigrants, les putes, la droga, el pixum...

-Hola mare, ja ets aquí?

-Ah, hola carinyo. Què vols que fem, passegem una mica o prenem un cafè?

Ben bé no sabia el motiu de la cita. El Jordi estudiava a la Universitat i era un lloc molt proper i còmode per a ell. Però què volia, si era només veure-la o si volia anar a algun lloc concret, no ho tenia clar.

-Millor baixem Rambla avall, no? Si no estàs cansada.

-No, no. Perfecte.

Els plàtans tenien fulles verdes noves de la primavera. Sota els arbres, el carrer era una festa de color: totes les races, totes les edats, totes les formes de vestir possibles, els sons de mil accents. Un riu lliscava lentament, com l'aigua a les pedres, xocant, esquivant, parant, seguint.

-Quanta gent!

-Sí, ara tot l'any és temporada alta. Vols que busquem algun lloc més tranquil?

-No, de debò, m'agrada veure aquest espectacle. Però... una cosa...anem a algun lloc concret?

-No mare, no. Volia quedar amb tu per parlar una estona.

-Fa temps que no parlem, sí..

-És que volia explicar-te un projecte.

-Ah...

-No sé que et semblarà.

-Digues.

-Me'n vull anar a Londres. Anar-me'n un any a partir de juliol.

-Un any...

-Sí, mira, saps que al juliol de 2012 se celebraran els Jocs Olímpics a Londres. Doncs aquest és un projecte per joves que vulguin participar en l'organització, dinamització, fer tota mena de tasques de suport durant un any.

Olimpíades.

Per la Montse aquesta era la paraula preferida entre totes les del diccionari! Només sentir-la, la seva ànima viatjava en el temps i podia olorar-ne el perfum. Què se n'havia fet d'aquella Barcelona del 92? D'aquell estiu inoblidable on tot estava per fer i tot era possible? Ni una nit d'aquell juliol havia dormit. Estrenava un amor gran, apassionat. Portava vivint amb ell uns mesos. El pis de Gràcia on s'havien mudat tenia 25 metres quadrats. Una simple habitació amb cuina americana i un bany. Un àtic a on hi arribaves després de pujar per una escala infecta, set llargs pisos. Sortien de casa, el seu niu d'amor, i baixaven per la Rambla Catalunya ( llavors deien La Rambla i Les Rambles) i ja eren a Canaletes per celebrar una altra victòria del Dream Team del Cruyff, o potser ja era la revetlla de Sant Joan i tocava sortir. I aleshores van arribar els Jocs. Van conèixer tanta gent! Van veure molts esportistes, el Dream Team de veritat: l'equip americà de basquet, els futbolistes, els atletes... Barcelona es va omplir de turistes. En aquell ambient no feien nosa, eren atractius, especials. Els brasilers portaven els balls i els colors per tota Ciutat Vella. Els italians els crits i els cants amb la "tricolore" a l'esquena. I ells dos... ells compartien una passió immensa, amb aquella alegria que se sent enmig d'un somni fet realitat.

-Mare, què et sembla? Crec que no cobraré, és més aviat feina de voluntariat, però ho tindré tot cobert, menjar i allotjament. Coneixeré gent, faré contactes i milloraré el meu anglès.

- Que què em sembla? Saps una cosa fill? Aquest projecte és ideal per a tu. Tu ets un nen olímpic.

-Un nen què?

- El teu pare i jo vam anar a viure junts al 92 quan Barcelona va celebrar els seus jocs olímpics. L'any següent ens casàvem i als pocs mesos, cap al febrer del 94 vam treballar tots dos de voluntaris a unes altres olimpíades, a Lillehammer.

-A Noruega?

-A més de 20 sota zero.

-I...

-Per això et dic que tu ets el producte de Barcelona 92 i Lillehammer 94. Un veritable nen olímpic.

-Ho sabia! Estava destinat a participar en aquest projecte!

-Promet-me que ho disfrutaràs molt, molt molt

-Es clar que sí, mareta! Si puc us aconseguiré entrades al pare i a tu.