ELS ASSASSINATS

Nuri R. Marinel·lo

–A veure, a veure, tornem enrere, si us plau, que encara no m’ha quedat gaire clar tot plegat: El senyor Tims, la víctima, era germà de la senyora Laundry que viu a dues cases de la d’aquest.

–Sí.

–El senyor Tims era solter i vivia sol.

–Sí.

–Sa germana és vídua, té dos fills casats de fa poc i la relació amb el seu germà no es pot dir que fos exemplar.

–Sí.

–La veïna de la dreta del senyor Tims és la senyora... mmm ...sí, sí, aquí ho tinc, la senyora Martha Trauford. També vídua, però sense fills i amb un gat gris perla. Tampoc molt amiga d’en Tims.

–Correcte.

–Perfecte. Anem bé. Ara li toca a la veïna de l’altre costat, la que hi ha entre en Tims i sa germana: La Sra. Calpurnia Crow. Vídua, també. Amb una filla casada i un fill que encara viu amb ella... Ah, sí! I un gos barreja d’hispaniel i teckel.

–Sí, sí. Per ara totes les dades coincideixen amb les meves.

–Doncs ara venen les preguntes: Qui l’ha matat? Per què? Com? Amb què? Quan?

–L’última aviat ens la respondrà el departament forense d’aquí a mitja hora, més o menys. L’única cosa clara és que no ha estat amb un arma de foc, sinó amb un ganivet o estri semblant.

–I ja l’han trobat?

–Ho ignoro. Fins ara no ha estat així. Si vols torno a entrar i els ho pregunto.

–A veure espera’t un moment que ara en surt un de la casa. Escolti sergent, se’n sap res de l’arma?

–Ho sento, però no. Per més que ho hem escorcollat tot, aquesta no apareix. Jo diria que l’assassí se l’ha enduta.

–Molt bé, doncs, ja sap què fer. Faci regirar tots i cada un dels exteriors propers a la casa a veure si se n’ha desempallegat en algun racó, cubell d’escombraries, clavegueres...

–També ho estem fent això, detectiu, però res de res. Ni una pista. Què més vol que fem?

–Res més. Així que hagin acabat ja podran plegar. El meu company i jo anem a la comissaria a informar el cap i ja ens veurem.

–D’acord.

«Bufa, quin cas que m’ha tocat! Quin fàstic de crim... Crim? Tims? Sí, sí, ja me’n recordo! D’allò deu fer vora onze o dotze anys. Però diria que ja el vam resoldre, no? Haig de parlar amb el comissari i esbrinar-ho perquè, com sigui veritat...»

–Endavant, entri!

–Bon dia, comissari!

–Bon dia, Rockwell! Ja ha tornat?

–Sí senyor. I penso que pot tenir a veure amb el primer cas que em van assignar com a ajudant del meu excompany, l’Stockbood, fa cosa d’onze o dotze anys.

–De quin cas em parla? Només fa quatre anys que sóc aquí.

–Té raó, perdoni. Miri aquí li porto el dossier d’aquell afer. Com podrà veure vam pescar l’assassina, és a dir que està tancat. Però, tot i així, el d’ara li ben asseguro que presenta els mateixos paràmetres.

–D’acord. Me’l crec. De totes maneres ara deixi’m una estona per poder llegir-me l’anterior i fer-ne les comprovacions amb les notes que vostè hagi pres del d’avui.

–Perfecte, doncs, aquí li deixo el meu bloc i aprofitaré per anar a prendre’m un cafè que ja fa hores que rondo.

–Ep Rockell, tranquil, que per més cops que li donis a la màquina!

–Ostres tu! És que mai vindran a arreglar-la? I segur que quan la mena de cafè es digni a sortir m’esquitxarà la camisa!

–En això tens raó. La meva dona ja està tipa de posar-li llevataques a qualsevol part de l’uniforme, diu que és per això que no podem anar-nos de vacances.

–Òndia! Té, ja està! Gairebé tot el cafè als pantalons i les quatre últimes gotes al vas.

–Ja m’he llegit el cas Tims i estic amb vostè: el d’ara és una calcomania d’aquell. Ha telefona’t a la presó per saber si la culpable continua dintre?

–Sí senyor, hi continua. Encara li resten uns trenta anys. Tot i així he pensat de fer-li una visita per veure si en pot tenir alguna relació.

–Ben pensat. Tot plegat comença a semblar un cas de pel·lícula, però...

–Però.

–D’acord, doncs, Rockwell. I si el que esbrini no té gaire importància, faci’s un favor, passi’s per casa i dormi un parell d’hores que li està fent falta.

–Així ho faré, fins després.

–Home, hola Stockbood! No sabia que t’haguessin avisat per veure com celebren la meva marxa tota aquesta patuleia de policies.

–Doncs sí. I és clar que no m’ho podia perdre. Ets dels millors ajudants que vaig tenir.

–Gràcies, doncs, pren-te una copa a la meva salut mentre deixo anar les quatre paraules d’agraïment que m’obliguen a dir tota aquesta tropa... I alceu tots plegats les copes per brindar per la meva desaparició, després d’haver pogut gaudir de la vostra companyia al llarg de tots aquests quaranta dos anys! Gràcies, de tot cor, a cadascun de vosaltres que m’heu sabut fer costat en la resolució de tots els crims que han passat per a aquestes les meves mans... I ara de debò, brindeu ben fort perquè per fi desapareixeré de les vostres vides!

–Hola Rockwell! Sóc l’Stockbood

–L’Stockbood? Ostres tu, no em diguis que avui era quan havíem d’anar de pesca! Si tot just m’acabo de posar al llit!

–Veig que et costarà de canviar els mals hàbits, eh? Però no, avui no havíem d’anar a pescar, sinó demà passat.

–Perfecte, doncs què vols a les tres del matí del meu primer dijous de jubilat?

–M’acaba de telefonar el comissari. Ens necessita.

–El comissari? Per què? A tu i a mi? Quina mena de broma és aquesta?

–No és cap broma. Acaba de tornar a haver-hi un altra assassinat com el d’en...

–...Tims?

–Correcte.

–I? Tu i jo ja no treballem per a ell!

–El mateix li he dit jo. Però m’ha suplicat que fem una excepció i, com a col·laboradors externs, prenguem part en la investigació. Per mi que els de més amunt l’estan pressionant.

–De ben segur. En fi, m’acabo de posar el barret i surto per la porta. Vols que et vingui a buscar?

–Em faries un favor. Fa dos dies que em van retirar el carnet.

1r CAS TIMS (25 d’abril 1979)

Víctima: Sr. Anthony Tims, solter, 58 anys, Enginyer d’obres i camins, vivia sol

Lloc: 14, Dwing Street (NY)

Sospitoses:

1/ Sra. Litzie Laundry, germana Tims, vídua Sr. Paul Laundry, 56 anys, dos fills casats (Alma i Paul), relació no exemplar amb el germà. 20, Dwing Street (NY)

2/ Sra. Martha Trauford, veïna de la dreta d’en Tims, vídua, sense fills i un gat gris perla. Tampoc molt amiga d’en Tims. 16, Dwing Street (NY)

3/ Sra. Calpurnia Crow, veïna entre en Tims i sa germana, vídua, una filla casada i un fill que encara viu amb ella i un gos barreja d’hispaniel i teckel. 18, Dwing Street (NY)

2n CAS TIMS-TROUTH (27 de maig 1990)

Víctima: Sr. Anthony Trouth, solter, 58 anys, Enginyer tècnic, vivia sol

Lloc: 14, Tee Street (NY)

Sospitoses:

1/ Sra. Lauren Lepper, germana Trouth, vídua Sr. Peter Lemor, 56 anys, dos fills casats (Anne i Patrick), relació no exemplar amb el germà.

2/ Sra. Mary Tips, veïna de la dreta d’en Trouth, vídua, sense fills i un gat gris perla. Tampoc molt amiga d’en Trouth.

3/ Sra. Clair Chaud, veïna entre en Trouth i sa germana, vídua, una filla casada i un fill que encara viu amb ella i un gos barreja d’hispaniel i teckel.

3n CAS TIMS-TITWEL(29 de juny 2001)

Víctima: Sr. Alex Titwel, solter, 58 anys, Enginyer tècnic, vivia sol

Lloc: 14, Valley Street (NY)

Sospitoses:

1/ Sra. Lorna Litzelmeyer, germana Titwel, vídua Sr. Pearl Litzelmeyer, 56 anys, dos fills casats (Adelle i Peter), relació no exemplar amb el germà.

2/ Sra. Mirna Trumb, veïna de la dreta d’en Titwel, vídua, sense fills i un gat gris perla. Tampoc molt amiga d’en Titwel.

3/ Sra. Carol Clinwell, veïna entre en Titwel i sa germana, vídua, una filla casada i un fill que encara viu amb ella i un gos barreja d’hispaniel i teckel.

–Tot quadra. Només canvien els noms dels protagonistes i de l’escenari del crim.

–Sí. L’únic que no canvia són els animals: un gat gris perla i un gos barreja d’hispaniel i teckel.

–Sí, i que en el primer l’assassina va ser la propietària del gos i en el segon la del gat i, a més, que sempre passen al mes correlatiu, dos dies més tard, 25, 27 i 29, abril, maig i juny i cada onze anys.

–Correcte. Però ja no queden més animals a la llista.

–Aleshores?

 31 de juliol de 2022. Apareix un nou cadàver calcat a tres crims antics. Els detectius que se’n van fer càrrec aleshores ja són morts. Qui s’encarregarà del d’ara?