Tot està per fer.
Encara és molt d'hora i pel carrer baixen alegrement tota una colla de nois i noies en direcció cap a la plaça. Tenen tot el temps i tota una vida per davant, però en demanen una de millor. Utopía? Ells no ho creuen.
Una parella jove tibant el cotxet amb el nadó, els ulls clucs, adormit plàcidament, ignorant el que està passant, inclús el que es pot trobar, un cop els obri.
Una colla està fent un castell. Un cop dalt, l'anxaneta desplega una senyera, davant l'emoció i aplaudiment de la gent que es comença a congregar.
Un home en cadira de rodes, portat, amb tot el fervor, per la seva dona. Aniran fins el final.
Un noi amb crosses que també ho intentarà.
Un grup d'avis i àvies, aliens al seus dolors, dient-se que ara, potser sí.
Una munió de gent expectant, baixa per l'avinguda principal, i encara falten dues hores.
Un jove amb dos gossos llebrers, vigilants, asseguts amb el corresponent distintiu penjant al coll, prestos a iniciar la cursa quan se'ls ordeni.
Una parada amb molts voluntaris, venent tot el material necessari per què tot el món vegi de què va la festa.
Un helicòpter ho va enregistrant tot, cada vegada amb més concurrència. Aviat no s'hi cabrà. Quan es situa sobre un punt concret, tothom saluda agitant els braços enlairats, onejant la coloraina.
Tothom crida amb veu ferma i ben alta per què se senti, fins i tot allà on cal que ho faci, el mot convingut per avui. Unànim. Només una paraula. Cap provocació. Algú no pot aixecar la veu pel nus a la gola.
Un avi contempla l'espectacle amb els ulls plorosos: hi seré a temps?
Fa un dia radiant, el sol acompanya sense calor, donant tota la llum als colors, que de tant en tant voleien amb la brisa.
La gent gran contempla, amb sorpresa, la extraodinària quantitat de gent jove que assisteix a aquesta festivitat. Molts pensaven que darrera d'ells hi havia indiferència. I, ara, s'adonen que les llavors que ells van plantar, han arrelat. El sentiment va germinant. L'esdevenidor és d'ells.
Ja no s'hi cap. Els carrers, principals i secundaris, vessen d'alegria, d'emoció, de festa, d'il·lusió, d'esperança.
Una hora després del temps convingut, comença a haver-hi gent que, tímidament i amb recança, inicia el retorn cap a casa. Però encara n'hi ha que no han arribat. Es creuen: no s'hi cap, però ja us fem lloc.
Ha estat la lliçó d'un poble adult, pacífic, amb ganes de dir prou, i que vol anar endavant.
Serà difícil.
Però tot és possible.
JOSEP MARIA CARBONELL
No hay comentarios:
Publicar un comentario