No havia agafat el paraigua. Això ho ha
via rumiat tres vegades. Inclús la seva dona li ho havia dit, Pere agafa'l que
el més segur és que plogui, recorda aquell dia en que vares arreplegar tota
aquella pluja i arribares a casa tot xop. Era veritat, va agafar una pneumònia
que el va fer estar vuit dies al llit i vuit més per a refer-se una mica i
poder tornar a treballar. Varen haver de suspendre el viatge que havien
projectat a Nürnberg, durant el famós mercat de Nadal, el Christkindlmarkt, com en diuen allà. Els seus amics, en Pere i la Rosa,
els l'hi havien recomanat molt. Hi
havien anat l'any passat,
havent-ho trobat fascinant, encara que passaren molt fred i es que és clar, en
aquests llocs si no t'ho agafes.
caminant, no veus res. Ara
que per fred el que varen passar ell i la Mercè quan dos anys enrere varen anar
a Viena. Sobretot en feia al cementiri, que amb una quants graus sota zero i
els peus gelats es va quedar davant aquella tomba. Només hi havia escrit un
nom: Beethoven. No sabé quanta estona s' hi passà, però allà, amb els ulls
clucs i l'esperit enlairat, li semblà sentir les simfonies. Totes. Fins que la
seva dona el va cridar, va que aquí ens gelarem, i tornà a la terra. Aquella
terra blanca de neu, que cobria els últims anhels dels estadants.
Aquella nit, però tindrien encara una altra
forta emoció. Era el quatre de Desembre. Com cada any a les 23,59 hs, o sigui,
un minut abans de les dotze de la nit, l'hora en que va morir Mozart, començava
puntualment, el seu Requiem a Stephansdom, la catedral de Viena. Amb tota la
nau a les fosques, s'inicia el concert a mesura que es van encenent els ciris.
Impressionant. Sempre ho ha recordat. També que en sortint, varen entrar en un
saló de tè, on varen prendre una schokolade mit rum. Una beguda molt avinent a aquella hora: una xocolata
desfeta bastant líquida amb una mica de rom. Els va agradar tant, que des de
llavors, en algunes reunions amb amics, n'han ofert i ha tingut una bona
acceptació. Abans d'ahir mateix, varen tenir els Giralt i els Heinrich i els va
agradar molt. Sobretot als Giralt que no ho coneixien. Els altres sí, perquè
ell és d'un poblet prop de Salzburg i ella de Girona. Aquelles curiositats:
ella caminava per Salzburg, quan va preguntar a un noi per la Residenz. Anava
al concert? Ell també. Li ensenyaria el camí. I mira, d' això ja fa quaranta
anys.
Precisament ara anava a
casa d'ells, per tornar el disc que li van deixar per copiar. Renoi, quina
llauna, començava a ploure i no havia agafat el paraigua.
Hola, tu ja saps que m'agrade comentar-ja que no publico-, i es que amb aquest relat no me'n puc pas estar. Jo a Viena hi tinc una bona part del meu cor. I he gaudit les espectacles musicals com ningù.
ResponderEliminarI a més a més, conec totes les tradicions i tots els raconets on si fa musica que son molts. El meu gendre es un profesor de Horn, instrument mol valorat allà, i que toque a la Sinfónica de Viena. Un treball, considerat com fucionari del Estat.
Aquest privil.legi, en ha permés coneixer a fons el tema i tota la maquinaria propagandística i les entreteles dels escenaris, i del Marketing.
El que no sabía es lo de la xocolata amb rom. Veus en canvi per els mercats de nadal, he begut Gluwein, i caldo de carn o pollastre. Tot molt calent.
Jo, si em perdo algún dia busquèu-me en aquella ciutat entre aquella gent civilizada, austera, i acollidora.
Per cert la tomba més visitada, millor dit el monument, de obligada vista es el de Mozart, i el de Haydin. Desde allà també s'escolte música celestial. t'ho juro.
Salutacions molt cordials
Bon cap de setmana.