Carta a la Mercè

Josep Maria Carbonell.

Estimada Mercè:

Com esteu tu, la Núria i l'àvia? Per l'última fotografia, que junt amb la carta m'has fet arribar a través del Miquel, veig que la nena està una mica més prima. Ja mengeu bé ? Sort d'estar al poble, entre l'hort, les gallines i els conills no us ha de faltar res. Com em deies us heu organitzat unes quantes dones per fer escola per les tardes. Ho trobo fantàstic. La Núria no es perdrà tants estudis i a més també tindreu una mica de distracció.

I l'àvia , encara va dient ai Senyor! ? Tingue's paciència...

Per mi no patiu,  estic molt bé. Pobra Sra. Antònia, em cuida com si fos el seu fill. Sempre em parla

de l'àvia, la Laieta diu, de lo amigues que eren al poble fins que va venir a viure a Barcelona al casar-se, de la sort que va fer amb en Soler, mai el nomena per el nom, Jaume, i sobretot dels seus estius a Sitges, les vetllades artístiques al Cau Ferrat amb en Rusiñol, Utrillo, Casas... M'ho sé tot de memòria, però a mitja tarda, quan fem una mica de berenadeta, no me'n puc escapar. No deixo de pensar però en el risc que corre tenint-me a casa seva.

Avui ha estat un dia tranquil, fins al vespre,que han començat a sonar les sirenes i hem hagut d'apagar els llums. He mirat per la finestra contemplant una bona estona com la gent anava més depressa, com angoixats, i no hi circulava cap vehicle.

Ara amb els porticons tancats t'estic escrivint a la llum d'una espelma fins que torni l'avís.

Pràcticament m'he passat el dia llegint i fent una mica d'exercici. Això d'estar tot el dia tancat en una casa des de fa tant temps!

Ahir varem tenir bombardeig però va durar poc i no va causar gaires estralls segons diu la ràdio.

De fet tampoc sabem si ens podem creure del  tot el que diuen, doncs suposo que no els deu interessar dir la veritat. Fa molta impressió sentir el soroll dels avions passar per sobre i l'esclat de les bombes.Van caure més lluny, diuen que cap a la Plaça Martina.

Bé no et vull amoïnar. No passarà res segur, i aviat podré sortir d'aquesta casa i tornar cap el poble amb vosaltres.

Per cert que ahir em va venir a veure en Francesc i em va portar dos llibres. Vaig estar molt content

i varem estar xerrant ben bé un parell d'hores.

Tornen a sonar les sirenes, poso la ràdio : falsa alarma. Avui potser dormirem tranquils.

Tornem a la visita d'en Francesc. M'hi trobo molt bé amb ell. M'explica què passa al carrer, és com si entrés aire fresc a la casa, llàstima que no pugui venir gaire sovint per la malaltia de la seva dona.

Quina dissort Mercè ! Aquesta separació forçosa i amb la nena tant petita,  Maleïda guerra!

Esperem que tot això passi aviat.

Una forta abraçada a totes tres,

Josep.