Tens una mirada tranquil·la, plàcida, sense temors, emana il·lusió i ganes de viure. Mires el teu cafè del matí asseguda a la confortable sala de casa, tot és serè, però mai no deixaràs que ningú penetri als teus dimonis interns, que obren la teva caixa negra, tampoc la teva filla vols que entrevegi en els teus ulls la teva vida passada, tot l’esforç i la negror que has hagut de suportar per arribar a trobar aquesta pau i aquesta vida sense sobresalts, com si les coses rodessin per si mateixes.
La duresa de la teva vida vols que quedi enterrada i que solament surti algun pensament, de nit, en la foscor i la solitud de la teva cambra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario