L'envelop

Nuri Marinel·lo

– Perdó, jove, que podria llençar a la paperera l’envelop que li ha caigut a terra?

– Òstia la iaia! I a tú què et va i què et ve que jo tiri el paper a terra? No és meu? Doncs bé puc fotre’n el que vulgui!

– Té raó, no és que em vingui o no el que sigui seu, però sí que em ve el fet que l’hagi intentat canestar i no hagi aconseguit els dos punts. Podria tornar a intentar-ho?

– Deixi’m en pau, senyora! Si tant li molesta faciu vostè!

– Que potser et fa mal l’espinada?

– La què? Si tindrà collons la tia! Es pot saber què diu?

– Res, no dic. Tan sols he pensat que m’havia creuat amb un futur jugador de bàsquet i resulta que, en realitat, m’he trobat amb un marrà.

La dona, sense perdre la compostura, s’ajup, agafa l’envelop, el llença a les escombraries i marxa tranquil·lament deixant el noi amb la boca oberta i sense paraules.