TARDOR D'ESTIU

Josep M. Carbonell

  Noto molt d'enrenou a la casa, alguna en deu passar. Aniré a dalt, el soroll ve d'allà. A mitja escala baixa la mestressa amb una maleta molt grossa i m'engega un fuig d'aquí que encara em faràs caure! Esporuguit i tement-me el pitjor me'n vaig al meu racó decidit a vigilar que està  passant. Al cap d'una estona també baixa la Rosario carregada amb dues enormes bosses que deixa a la porta 

on es va formant una bona pila de paquets. Això té mala pinta, m'ho veig a venir. Ara entra en Pere cridant com va això i la Rosario falta poco señor. Els nens amb cara trista se m'acosten i en Jan m'amanyaga el cap amb la mà, s'ha acabat noi. La nena amb els seus ulls verds em mira tristament. Ho sabia. S'ha acabat, tornem a la civilització. Quina llauna!

    Hem quedat tots tres molt abatuts i s'ha produït un silenci tant espès que es podia tallar amb ganivet. Amb una tristor com d' horabaixa, m'he aixecat. Surto del meu racó, no puc més, me'n vaig a fora. Ostres Mixo quin ensurt que m'has donat, que fas sota el sofà? Et penses que te'n escaparàs? Va, sortim, almenys anem a donar un últim tomb. A veure si trobem algú de la colla per a dir-los adéu fins l'any que ve. Ha sigut un bon estiu oi Mixo? Ja sé que t'has enfadat quan amb els col·legues hem practicat l'esport d'empaitar gats, però renoi és tant diver...a més, fas exercici, sinó tot el dia jaient diuen que no és gens bo. Hem gaudit d'unes bones excursions al  camp. Com vàrem fer córrer els ànecs el dia de Can Oliveres!

    A la platja hi he anat poc. No m'agrada gaire. Banyar-me encara, però llavors la cremor del foc del cel , i la terra a trossos petits  no els aguanto. Ara que tu Mixo si que li tens por a l'aigua, un dia que t'havies embrutat et varen voler rentar i vas estar tres dies sense aparèixer per casa. De fet quan vaig marxar tots  aquells dies amb la Tresca, la veïna,  si que vaig rebre. Però que volien? Que els deixés una nota escrita dient on anàvem? I jo que sabia on aniríem. I amb tota la colla que se'ns va ajuntar la cosa era complicada no podia deixar la Tresca sola. Vaig sortir-ne ben malparat defensant-la de tota aquella colla de galifardeus. Pel camí se'ns anaven afegint, de Cal Ferrer el Xic, de Can Oliveres el Troc, de les Masies de Dalt el Negre i el Ros. Fins a dotze ens ajuntàrem. Si no arriba a ser per mi, pobre Tresca. Encara vaig amb la pota ranca i em costa mastegar. Vaig quedar com un heroi, però pel que sembla els de casa no ho van entendre així. Amb tot,  la mestressa em va curar les ferides i li vaig estar molt agraït.

    Mira Mixo ha entrat un auto gros al jardí. Segur que és per a  carregar-ho tot. Tancaran la casa i tothom cap a ciutat. Els nens a escola. Els dies, més curts, se'ns faran llargs. I apa, a esperar cada vespre per anar a passejar una estona, no massa, tothom té tard. Tot el dia sol, bé sol no, amb la Rosario que és una bona amiga i ens entenem molt bé. Amb la Cheli, la d'abans, no ens vàrem relacionar mai massa bé. Aquella ja va entrar amb mal peu al primer dia quan només a d'entrar i mirant-me va deixar anar aquell ai uix. La mossegada em va costar una setmana tancat a la caseta, ara,  que la Cheli va anar coixa un mes.

    També em sap greu per la Tresca que no la veuré en molt de temps ni sentiré la seva tendra i blanca olor. Segur que ens trobarem a faltar. Pensarem en les passejades de cada dia i en com hem arribat a jugar tot l'estiu. I en les nostres escapades... Abans no marxem l'aniré a veure.

    De fet, també el temps de fred té coses bones. Es fa fosc aviat però l'hora d'arribada dels nens de l'escola em té tota la tarda a prop de la porta. Quan entren tot és alegria i juguem una bona estona fins que crida la mestressa Jan i Laia heu d'anar a fer els deures. Si podem, continuem una estona més però llavors el crit és més fort i no sé perquè deu alçar tant la veu  si abans ja ho hem sentit.

     Tants records de l'estiu! Si sabés escriure ompliria el paper, però no de frases sense sentit  d'aquelles que surten d'un pou buit. Saps que m'agradaria explicar? L'instant etern del comiat de la Tresca i les dues llàgrimes verdes de la Laia.

    Sento la fresa que fan les lletres que van arribant

    Però jo no sé escriure.

    El Pere em crida. Au Mixo anem. Estic trist però no puc fer-hi més. Me n'hi vaig tot remenant  la cua.