L'abraçada

Belén Garí

Portava hores fent comptes, però no li sortien els números. S'havia proposat no anar al caixer abans que no acabés el mes i rebés la beca del Japó que li permetria seguir estudiant a Barcelona. Ja havia renunciat al cine, als restaurants i a sortir amb els companys de classe per les nits. Tampoc no anava al gimnàs i l'havien expulsat de l'escola d'anglès per impagament de la quota.Tanmateix hi havia coses a les quals no podia renunciar. Havia de fer la compra, agafar el metro i realment, amb aquelles sabates foradades no podia caminar.

La Kurumi era jove, amigable i animada, però una mica maldestra. Li agradava Barcelona i la facultat, però es trobava molt lluny de casa seva i de la família. A estones l'enyorava.

Va pensar d'anar al caixer només per mirar el saldo, era una operació totalment gratuïta. Si li quedaven més de 50 euros, en trauria 10, només un bitllet. Sinó, no el tocaria. Va entrar a la cabina amb la targeta a una mà. De l'altre braç li penjava una bossa hippy. No es va tancar amb el pestell. Sentia una forta culpabilitat de ser allà perquè sabia que no seria capaç de sortir-ne sense treure diners....

Llavors va notar un alè al clatell i al mateix temps el fred d'una navalla entre el braç i el cos. No l'havia sentit entrar, silenciós, havia lliscat entre la porta i el mur per la part més fosca. Tenia por, molta por...no entenia prou la llengua per saber el que el lladre voldria de ella i el notava nerviós, agressiu, el seu cos vinclat totalment sobre el d'ella, un occidental gran i amb molt de pèl, olorant fort a suor, d'aquella que no coneixia dels nois japonesos.

L'instant se li va fer etern, sola, sense diners ni per acabar el mes, sense forces per no passar pel caixer, sense poder dir-li a aquell noi: jo no sis-plau, a mi no, no puc estar-me'n sense el poc que em queda, no puc ser jo l'atracada, ha de ser una altra més afortunada, més rica, amb menys problemes que jo.....

Es va girar de cara i sense ni tant sols mirar-lo, amb els ulls tancats, va abraçar, aquell cos tan calent i gran on per fi va recolzar el cap per plorar al pit acollidor del jove.