MISTERIOSA DESAPARICIÓ

La notícia d’una noia desapareguda  a la Costa Brava, va deixar completament  indiferent  el periodista Josep  Maria  Carbonell. - Una de tantes- es va dir. Haurà fugit amb un home casat, o tal vegada ha deixat al seu marit  perquè n'estava farta, o potser... bé, aquí ja es va cansar de buscar noves teories.  Esdeveniments  com aquest, no  el motivaven  com per escriure'n una crònica.

Al cap d'unes setmanes  La Vanguardia ja tornava a parlar del fet, i donant més detalls sobre la desaparició de la noia. Aquí el cuquet va començar a picar el Sr. Carbonell. Semblava ser que hauria caigut o s’hauria llançat al mar  per un penya-segat de la costa. Justament en aquell indret,  els mossos hi van trobar el seu cotxe. Les claus posades al contacte , el moneder amb diners, el mòbil i una bossa amb queviures, al seient del copilot. Quedava molt clar : no l'havien atacada ni robat, no hi havia rastre de cap sospitós. Cap dubte, havia caigut al mar, potser per  accident o tal vegada hauria estat  un suïcidi.  Però el Sr. Carbonell que tenia ànima de detectiu, va començar a barrinar sobre el cas, i molt eixerit ell, arribà a la conclusió  de que el raonament no era clar : si havia caigut al mar  o s'havia suïcidat, on era el cadàver?

 

I va començar  a escriure sobre el tema en els articles que diàriament publicava a  la premsa. Va aportar noves teories:  que si l'havien raptada, que si havia fugit pel seu compte deixant el cotxe  per despistar, que si s'havia fugat amb un  americà molt ric que per aquells dies  voltava per aquells indrets...Molts lectors del diari van començar a enviar cartes al director aportant noves idees sobre el cas, però l’única veritat és que no hi havia rastre de la noia, ni viva ni morta,  i el tema va acabar per deixar d'interessar i va morir amb la desapareguda. 

 

La noticia havia perdut interès, el diari va deixar de parlar-ne.  Però  ja feia  tres mesos dels fets quan el Diario de Mallorca  va donar la campanada. «Ha aparecido en la playa de Cala Mesquida el cuerpo de una mujer que, por las pruebas que se han hecho, pertenece  a la joven desaparecida en la Costa Brava hace más de noventa dias. Lo difícil de descifrar es porqué en  una  de sus manos  lleva muy aferrado un patito de plástico que debido al tiempo transcurrido es imposible de retirar. La policía y los forenses están intentando descubrir  qué tendrá que ver el juguete con esta muerte.»

El  Sr. Carbonell, encuriosit novament pel cas, va anar buscant per l’hemeroteca de La Vanguardia , una noticia que li donés una pista per poder desentranyar l’enigma de la joguina. I sí que la va trobar,sí! L'any 1992 va naufragar un vaixell que transportava un carregament de milers d'aneguets  de plàstic que es van escampar pel mar i  van estar surant per l'Atlàntic durant deu anys. Finalment van arribar com una  gran invasió a les costes gallegues. Segurament  un d’ells va ser mes aventurer que els altres , va voler descobrir més món i va arribar a la Costa Brava. És molt possible que la noia que s'estava ofegant, per atzar li vingués a les mans, i desesperada s'hi aferrés  com si el pobre aneguet li pogués salvar la vida, i així amb aquesta companyia, van arribar tots dos units,  a Cala Mesquida de Mallorca.

 

CARMEN NAVARRA PRUNA